Beguem
per la Santa tassa
del
pàmpol coronat
procurant
sempre anar gat
i
tampoc no fer-ne massa
perquè
hi càpiga més suc
i
en anar torrat com un ruc
que
no podem dir ni pruna
encara
n’hem de fer una
perquè
el ventre no s’eixut
Jo,
Dionís, alço la meva copa
donant
així per inaugurades
les
danses de les dionisíaques d’enguany.
Que
corri el vi, la música, els tràgics i els còmics!
COR: Oh deus de l'Olimp!!! Envieu-nos un senyal!!!
DEUS DE L'OLIMP:
Ací
l’Olimp! no som a casa, parleu després del senyal. Piiiiiii!
COR: Gràcies!!!
Per
referir‑nos als autors tràgics, citarem una famosa frase
castellana que diu: “Eurípides
no te sofoques que te esquilo”,
i d’aquesta forma extraurem els autors més importants de la
tragèdia grega, es a dir, Eurípides, Sòfocles i Esquil.
Habitants
de Tebes, mireu, aquest és Èdip, el seu rei, aquell que desxifrava
els enigmes més famosos, aquell que era l'home més poderós i
envejat per tots els ciutadans. Escolteu a quina terrible tragèdia
l'han portat els déus ...
...
pobre Èdip , rei , fill de Laios i Iocasta, tant de bo mai t'haguera
conegut!
LISISTRATA:
Ja sóc aquí: Sóc
dona, i per això, tinc cervell, talent i no parlaré malament. Sou
grecs, germans a l'Olímpia i a Delfos. Us heu fet favors els uns
als altres, i ara ha arribat el moment de fer la Pau.
Oh
Memòria , dóna’ns musa
per
cantar les belles gestes
d'atenesos
i d’espartans
Que
comence , doncs el ball
i
que vinguen les tres Gràcies
Apol.lo,
Dionís i Afrodita
i
que vinguen tots els déus
per
ballar i aparellar‑nos
i
deixarem de barallar-nos
Avui han tingut
l’oportunitat de conèixer els dos exemples més destacats de
Tragèdia i Comèdia, transfons d’aquest símbol teatral per
excel·lència que ha arribat als nostres dies: la màscara tràgica
i la riallera de la comèdia, dos estats antagònics dins l’ésser
humà, reflectits en aquesta crítica de la societat de tots els
temps que s’ha anomenat TEATRE.
