Jo sóc
Arrancapins. Per grossa que una soca parega, per a mi, senyor, és
com senzilla botxa.
Dalt d’un
pi,
hi ha un molí
que replica el
tamborí.
Va a la una,
va a les dos,
va a les tres,
va a les nou.
Herba seca
per al bou.
El bou i la vaca
rosseguen
l’estaca,
i el pare
vicari
s’ha comprat
un reliquiari.
De que sí,
de que no,
de Vicent
del guitarró.
Vicent,
Vicent,
els bous se’n
van
a la font de
Periquet.
Matarem un
pardalet,
si és de or,
o si és d’argent.
Que isca la infanta de repent
Ai! eixa
lluenta i escatosa sirena de la mar, mig peix i mig dona, que fa
desvariejar Tombatossals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada